“INDIGNEU-VOS”: DOS PARAULES DITES EN UN MOMENT MOLT OPORTU.

 

 

Stéphane Hessel li posa nom i cos ad eixe sentiment de cabreig generalisat que envolta l’actual ambient socio-politic europeu. Eixes paraules justes (poquetes i senzilles), estan confirmant-se molt mes utils que els llarcs i complexos discursos.  Les veritats obvies expressades de manera simple, encara que pareguen demagogiques, poden tindre mes repercussio que els grossos llibres i els complexos tractats.

 

Sobre el llibre:

Indigneu-vos es un ensaig de poc mes de 30 planes, la primera edicio del qual aparegue fa uns mesos en França, concretament en octubre de 2010, de la ma d’una chicoteta i familiar editorial francesa: Indigène, l’oficina de la qual està en un atic de Montpelllier. Editaren 6.000 eixemplars al preu de tres euros, i lo que pareixia un panfletet politic destinat al consum dels jovens fracesos es transformà en el somi d’un editor independent.

A la fi del primer quatrimestre de 2011 les vendes en frances han superat el millo i mig d’eixemplars i s’està editant ya en mes de trenta països. Ya es coneixen les traduccions a diverses llengües europees com ara l’angles, l’italia, el castella, el catala i està a punt de vore la llum la traduccio al valencià (estos dies acabe de llegir la versio revisada i corregida).  

El llibre ve a reforçar en el llector eixe instintiu cabreig i desconfiança cap als que ostenten el poder financer, politic i mediatic; incita a la rebelia pacifica contra el despotisme dels mercats, contra la liquidacio de l’estat del benestar, contra la servil classe politica i contra els influents mijos de comunicacio. Pero sobre tot, l’autor llança un mensage d’ilusio i confiança en que la situacio actual es pot redreçar si es canvien les actituts de sumissio, por i resignacio,  per una atra actitut de rebelia contra l’injusticia.

Es ya un fenomen social seguit de prop pels sociolecs de tota Europa. La seua popularitat s’ha extes com la polvora gracies al boca a boca i a les rets socials  a pesar que el text havia segut, en un començament,  ningunejat pels mijos de comunicacio mes influents (quína casualidad ¿no?).

Sobre l’ autor:

Stéphane Hessel està despertant un insolit fenomen de llectura en França i en Europa. L’autor es un judeu alema, naixcut en Berli en 1917 en el si d’una familia judeua d’orige polac integrada en la burguesía alemana i francesa de l’epoca. Emigrà a França als set anys, en 1925, i es nacionalisà anys despres, en  1937.

Fotografia de 1935. Stéphane Hessel (dreta) junt a sa mare i el seu germa.  Helen Grund, sa mare, 
fon inmortalisada en el cine per  Jeanne Moreau en la peliculade François Truffaut "Jules et Jim".

Fill d’un escritor i una pintora, va creixer en el si d’una familia culturalment activa i inquieta al voltant de grans pensadors, filosofs, escritors, pintors, escultors i directors de cine de l’epoca.  Conegue a Sartre, Marcel Duchamp, Walter Benjamin, Pablo Picasso i Calder. La novela “Jules et Jim” i la posterior pelicula de François Truffaut del mateix titul estan inspirades en els pares de Hessel. Va ser testic directe de cóm el nazisme estigmatisà l’obra de les persones que ell havia conegut, simplement per la seua manera de pensar. Es revelà i  entrà en 1941 en la Resistencia Francesa durant la Segona Guerra Mundial recolzant a de Gaulle. Lluità contra els nazis, fon capturat per la GESTAPO i  logrà escapar del camp  de concentracio de Buchenwald. Tornà a ser capturat i se’n tornà a escapar per segona volta. A partir de 1948 es feu diplomatic i participà en l’elaboracio de la DeclaracioUniversal dels Drets Humans. Acabà la seua carrera com a embaixador al servici de França. Es membre del Partit Socialiste frances des de 1986. Es dels pocs que queden en vida de la Resistencia Francesa i l’unic viu en l’actualidad  dels redactors de la Declaracio Universal dels Drets Humans.

 

Es curios que als seus 93 anys, en l’ocas de la seua vida i  fart de la situacio que viu, tinga este valent gest de rebelia per a sensibilisar als jovens, i tambe als adults, publicant est alegat de movilisacio pacifica, instant-los a abandonar l’indiferencia en estos temps adversos apelant a una frase de Sartre com a lema: “A soles es home qui es compromet".

Resulta impossible no reconeixer que en l’exit de Indigneu-vos  te molt  que vore la biografia i el curriculum de Hessel qui conta en merits vitals indiscutibles.

 

Sobre el contingut:

Despres dels progressos conseguits a partir de 1948 (descolonisacio, fi del apartheid, cauguda del regim sovietic, caiguda del mur de Berli, etc,.), l’ultima decada del segle XX i la primera decada del segle XXI son per a occident una epoca de clar retroces social, politic i economic.

Recomane llegir el llibre com una crida a la reflexio, no com un programa politic. Es tracta d’una crida als jovens de hui que son els que faran el mon del segle XXI. 

Comença Hessel fent mencio d’una serie de valors, els quals recorda que la majoria ya estaven enunciats en el programa del Consell Nacional de la Resistencia francesa, com la prevalencia sempre de l’interes general sobre el particular; procurar una distribucio igualitaria de la riquea; procurar una prensa independent del poder dels diners i de l’Estat;  procurar per als chiquets la millor educacio possible que desenrolle l’esperit creatiu i critic.

Mes de la mitat de l’ensaig el dedica l’autor a parlar d’ell i de les seues vivencies resistint i lluitant. Resistint junt al General de Gaulle en la França de la Segona Guerra Mundial, i lluitant per recuperar una França destroçada, treball de recuperacio este molt ambicios a partir del Programa del Consell Nacional de la Resistencia, programa sobre el qual s’assentà l’actual democracia moderna francesa. 

Stéphane Hessel es manifesta indignat per l’actual decadencia i es pregunta cóm es possible que molts dels preceptes que deprengue i pels que lluità en el passat, despres de la Segona  Guerra Mundial, temps en el qual, a pesar de la precarietat, es pogue crear una societat relativament justa, i hui, en l’abundancia en que vivim, tingam que tolerar canvis que reduixen i tiren per terra el benestar obtengut en temps molt mes adversos. ¿Cóm es possible que Europa abandone els solits principis conseguits per a conciliar la llibertat i l’igualtat, l’economia i una societat justa? La ciutadanía no deu callar davant la situacio decadent a on, ni la classe politica està a l’altura de les necessitats actuals.

Hessel centra les principals causes dels problemes del SISTEMA actual:

• La dictadura dels mercats en els que l’absencia de regulacio dels sistemes de finançacio ha convertit el mon en un lloc molt injust i difícil de reaccionar contra el

• El consentiment de la classe politica i l’omissio de complir en les seues obligacions convertint-se aixina en uns porritos a voluntat dels mercats en lloc de lluitar per conseguir una societat basada en valors i contra la desigualtat creixent. Culpa en este sentit al govern de Bush, al 11 de setembre i les seues conseqüencies com ara l’intervencio militar en Irak.

• Els mijos de comunicacio de masses mes influents que nos estan enfrontant a “tots contra tots”.

Per a acabar, Hessel llança un mensage d’ilusio i esperança, afirmant que es possible canviar la situacio actual si es canvien les actituts de sumissio, por i resignacio,  per una atra actitut de rebelia contra l’injusticia. 

Lo primer i mes important que propon Hessel es lluitar contra l’amodorrament de les consciencies ciutadanes fruit del individualisme,  de la insensibilitat i la indiferencia.  Fa falta un compromis individual i per ad aixo es precis indignar-se i no renunciar mai a l’esperança. La ciutadania no deu callar i Hessel anima a que cada u busque dins d’ell causes per a indignar-se. Una de les seues indignacions en l’actualitat es la causa palestina.  

Per a que no quede lloc al dubte, l’autor deixa patent que no val qualsevol manera d’indignar-se i protestar, l’unica via valida es l’insurreccio pacifica. Es desmarca radicalment del terrorisme i de la seua ineficacia per a conseguir objectius valits. (Mentres escric estes llinies, s’acaba d’anunciar una noticia que molt te que vore en aço que afirma Hessel: la mort del terroriste Osama Bin Laden, ¿sera el final de guerra del terrorisme de Al Qaeda contra occident?, el temps nos ho dira).  

Apunta finalment Hessel en gran pesar i indignacio, el fet que ni Obama ni Europa hagen manifestat encara la seua aportacio en relacio a la declaracio dels 191 països membres de les Nacions Unides sobre els “Huit objectius del mileni per al desenroll”, per la qual se comprometen a reduir a la mitat la pobrea en el mon d'aci a l’any 2015.  

Les critiques i comentaris:

Uns sectors de la societat senyalen que Heseel propon aplicar hui unes mides valides per als anys de postguerra mundial, els anys 40, pero que no son igualment valides en el mon que ara vivim, en una  societat global.

Uns atres sectors conservadors senyalen que si la nova Esquerra europea necessita inspiracio, que busque en les idees de progres que provenen de l’Ilustracio, que estan ahi des de fa mes de trescents anys.

A uns atres sectors de la societat no els ha agradat de Hessel que censure la violencia i advoque per una rebelia pacifica unicament per qüestions meramente estrategiques i no tambe morals.

Hi ha un atre sector de la societat que considera que s’equivoca Hessel a l’hora d’introduir en l’ensaig la qüestio palestina, ho consideren una disgressio impertinent en el restant de l’engaig. 

Uns atres es pregunten lo oportunament que aparegue este manifest, nomes uns mesos abans dels acontenyiments del nort d’Africa a on l’indignacio ha devengut en insurreccio.

Aplicant lo que diu Hessel a la Societat Civil Valenciana, direm que esta te moltes raons per a indignar-se i en conseqüencia per a comprometre’ns sense renunciar mai a l’esperança de canviar les situacions actuals d’injusticia. 

Siga com siga, no cap dubte que indigneu-vos  promet donar molt que parlar en 2011.

Batiste de Gandia, 02 de maig de 2011.