11 oct 2012

REFLEXIONS ENTORN AL 9 D'OCTUBRE, DATA SIMBOLICA EN L'IDENTITARI VLENCIÀ





En l’historia dels pobles conten el fets i els comportaments socials, tambe les actituts i les decisions que els motivenEn l’historia del poble valencià tambe ha de valdre esta premisa i no les interpretacions partidistes que venen relatant la seua historia segons els interessos de qui te la ploma per a escriure-la. Hi ha qui descarta determinades epoques passades o n’infravalora unes atres; hi ha qui interpreta l’historia en base nomes a la seua sincronia com si no importara el devindre, les influencies, els vaivens de cada moment i epoca. L’historia de Valencia ni comença, ni menys encara es supedita a la conquista de les terres que s’agrupen baix el territori conseqüencia dels acontenyiments que ocorregueren en el segle XIII, perque l’historia de Valencia es aixo i molt mes. Per este motiu i encara que el 9 d’octubre es un dia simbolic, este nos ha d’aprofitar de recordatori de lo que va ocorrer per a tindre ben present aquell cami que prengue una nova direccio i nos ha conduit fins a lo que actualment som, una colectivitat humana unida per llaços culturals, economics, socials, ihistorics. En definitiva, som un poble.    



Tindre memoria historica es sense dubte important perque no sols pot influir en el devindre del present, sino que hauria der ser un recordatori permanent per a no repetir erros del passat. En molts casos un fet o un acontenyiment marca un punt de referencia per a un poble, que ajuda a cohesionar-lo i a fer-lo depositari d’una singular identitat.



Per als valencians la celebracio del 9 d’octubre pot participar de tot lo dit anteriorment. El fet de l’entrada triumfal de Jaume I en la ciutat de Valencia,  capital del regne musulma i despuix del regne cristià, marcarà eixe punt d’inflexio en tot el proces de conquista que encapçalà el rei aragones. La personalitat d’aquell gran monarca i les seues sabies decisions possibilitaran que baix un unic codic llegislatiu, els Furs, es regiren i s’ordenaren totes les terres valencianes, cohesionant-les dins del mon cristia d’Occident i contribuint a l’expansio d’un gentilici, el de valencià, que gojà de prestigi internacional.



Els valencians tinguerem la sort de poder fer un transit relativament suau i de ser societat musulmana passar a ser-ho cristiana sense massa traumes. La ma conductora fon la de Jaume I, nomenat El Conquistador, el qual demostrà que no solament era un guerrer, sino que ademes fon un estratega, un negociadorpolitic i tambe un gran llegislador. Precisament eixa llegislacio que nos deixà es la que donaria solidea i unio a totes les terres valencianes, i el seu govern,compartint poder en les Corts, va ser un eixemple prou inusual en una epoca a on el poder era absolut, anticipant-se als governs d’epoques mes modernes.

El Regne de Valencia, a partir de l’any 1238, sentarà les bases d’un govern eixemplar i començarà a gojar d’una estabilitat que el durien a un esplendor economic, social, politic i cultural que es fara patent ya durant els segles XIV i XVno debades esta epoca es coneguda com el Segle d’Or i no solament pel conreu de les lletres valencianes.



Cada 9 d’octubre ha de ser eixe recordatori que nos faça saber-nos quí som i que nos ajude a no diluir-nos en un no res globalisador. La nostra cultura i la llengua valenciana, la seua máxima expressio, han de ser l’orgull d’un poble que, sense anim d’aprofitar-les per a crear exclusivismes, sí que ha de mantindre-les, conrear i defendre com a garantia identitaria.

Recordem l’historia, valorem-la des de la seua diacronia, com tot un compendi d’encerts i d’errors dels quals hem de dependre i poder construir un futur en fonaments i no basat en la simplea d’aquells plantejaments que s’ofusquen en deixar-la detesa en un  moment interessat del seu devindre.

Feliç 9 d’Octubre.


15 oct 2011

¿QUÉ ES SER VALENCIANISTE?

 No podem pasar-nos tota la va definint qué es el valencianisme i ser valencianiste. Sense anim de ser exhaustius, valencianiste es tot aquell que es sent basicament valencià/na, haja naixcut o no aci, de dretes o d’esquerres, de la costa o dels pobles de l’interior en un compromis clar i ferm de promoure i fomentar una vinculacio entre les persones que treballen, viuen o han vixcut aci, en el nostre territori valencià. Un compromis que alguns entenem que s’ha d’estendre a la recuperacio politica, económica, cultural i de l’idioma valencià. En definitiva valencianiste/ista es tota aquella persona que compromesa en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià.


De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma., Mes encara, com dia Miquel Adlert, el valencianisme no es un concepte que s’herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià.


¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià.? 

15 may 2011

SOBRE LLIBERTATS CIUTADANES I DEMOCRACIA PARTICIPATIVA




Mafalda i la democracia




Un moviment nomenat "democracia real ya" ha aparegut en les rets socials, del qual volem fer-nos reso en l'unica finalitat de fomentar una discussio oberta i el debat sobre les propostes:

  • No al control d’internet i per tant, abolicio de la Llei Sinde.
  • Proteccio de la llibertat d’informacio i del periodisme d’investigacio.
  • Referendums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran calat que modifiquen les condicions de vida dels ciutadans.
  • Referendums obligatoris per a qualsevol introduccio de mides dictades des de l’Unio Europea.
  • Modificacio de la Llei Electoral per a garantisar un sistema autenticament representatiu que no discrimine a ninguna força politica ni voluntat social, a on el vot en blanc i el vot nul tambe tinguen la seua representacio, per eixemple, deixant escons sense ocupar durant tota la llegislatura.
  • Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministeri Fiscal per a garantisar la seua independencia. No al nomenament de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial per part del Poder Eixecutiu.
  • Establiment de mecanismes efectius que garantisen la democracia interna en els partits politics.





Batiste Gea