En l’historia dels pobles conten el fets i els comportaments socials, tambe les actituts i les decisions que els motiven. En l’historia del poble valencià tambe ha de valdre esta premisa i no les interpretacions partidistes que venen relatant la seua historia segons els interessos de qui te la ploma per a escriure-la. Hi ha qui descarta determinades epoques passades o n’infravalora unes atres; hi ha qui interpreta l’historia en base nomes a la seua sincronia com si no importara el devindre, les influencies, els vaivens de cada moment i epoca. L’historia de Valencia ni comença, ni menys encara es supedita a la conquista de les terres que s’agrupen baix el territori conseqüencia dels acontenyiments que ocorregueren en el segle XIII, perque l’historia de Valencia es aixo i molt mes. Per este motiu i encara que el 9 d’octubre es un dia simbolic, este nos ha d’aprofitar de recordatori de lo que va ocorrer per a tindre ben present aquell cami que prengue una nova direccio i nos ha conduit fins a lo que actualment som, una colectivitat humana unida per llaços culturals, economics, socials, ihistorics. En definitiva, som un poble.
Tindre memoria historica es sense dubte important perque no sols pot influir en el devindre del present, sino que hauria der ser un recordatori permanent per a no repetir erros del passat. En molts casos un fet o un acontenyiment marca un punt de referencia per a un poble, que ajuda a cohesionar-lo i a fer-lo depositari d’una singular identitat.
Per als valencians la celebracio del 9 d’octubre pot participar de tot lo dit anteriorment. El fet de l’entrada triumfal de Jaume I en la ciutat de Valencia, capital del regne musulma i despuix del regne cristià, marcarà eixe punt d’inflexio en tot el proces de conquista que encapçalà el rei aragones. La personalitat d’aquell gran monarca i les seues sabies decisions possibilitaran que baix un unic codic llegislatiu, els Furs, es regiren i s’ordenaren totes les terres valencianes, cohesionant-les dins del mon cristia d’Occident i contribuint a l’expansio d’un gentilici, el de valencià, que gojà de prestigi internacional.
Els valencians tinguerem la sort de poder fer un transit relativament suau i de ser societat musulmana passar a ser-ho cristiana sense massa traumes. La ma conductora fon la de Jaume I, nomenat El Conquistador, el qual demostrà que no solament era un guerrer, sino que ademes fon un estratega, un negociadorpolitic i tambe un gran llegislador. Precisament eixa llegislacio que nos deixà es la que donaria solidea i unio a totes les terres valencianes, i el seu govern,compartint poder en les Corts, va ser un eixemple prou inusual en una epoca a on el poder era absolut, anticipant-se als governs d’epoques mes modernes.
El Regne de Valencia, a partir de l’any 1238, sentarà les bases d’un govern eixemplar i començarà a gojar d’una estabilitat que el durien a un esplendor economic, social, politic i cultural que es fara patent ya durant els segles XIV i XV; no debades esta epoca es coneguda com el Segle d’Or i no solament pel conreu de les lletres valencianes.
Cada 9 d’octubre ha de ser eixe recordatori que nos faça saber-nos quí som i que nos ajude a no diluir-nos en un no res globalisador. La nostra cultura i la llengua valenciana, la seua máxima expressio, han de ser l’orgull d’un poble que, sense anim d’aprofitar-les per a crear exclusivismes, sí que ha de mantindre-les, conrear i defendre com a garantia identitaria.
Recordem l’historia, valorem-la des de la seua diacronia, com tot un compendi d’encerts i d’errors dels quals hem de dependre i poder construir un futur en fonaments i no basat en la simplea d’aquells plantejaments que s’ofusquen en deixar-la detesa en un moment interessat del seu devindre.
Feliç 9 d’Octubre.
